Les meves últimes conclusions

Bé noies aquí arriben les meves conclusions, unes conclusions que signifiquen el final d’una etapa d’anys i de molts aprenentatge. Aquests últims mesos executant les meves practiques un cop més he pogut aprofundir en el camp tant interessant de la psicopedagogia.

Confucio, pensador xinés i creador de la seva pròpia doctrina va fer la següent cita:

“Aprender sin reflexionar es malgastar la energía”

Penso que és una frase molt idònia i encertada pel moment en que ens trobem ja que no hi ha aprenentatge sense reflexió. Amb el blog i la posada en practica del projecte hi hagut una constant reflexió, des del primer moment on se’ns demanava el plantejament de les pràctiques, així com el anar un “xic” més enllà, tal i com ens demanava en Josep Mª.

Amb els diferents blogs he pogut comprovar un cop més les diferents realitats i trajectòries en que ens trobem totes les que estem submergides en aquesta nova il·lusió i el nou camí a emprendre un cop finalitzem la llicenciatura. A més, que les diferents propostes que heu anat exposant han quedat impreses en el meu bagatge personal i a lo millor en algun moment de la meva carrera professional podré posar en pràctica o fer-ne una reflexió. Així, que només em queda donar-vos les gràcies per haver compartit les vostres vivències durant aquests mesos i donar-vos ànims per l’últim “sprint” que ens queda. Seguim en contacte i només em queda dir-vos que, bona feina!!!

PD: Queda pendent penjar-vos les valoracions fetes per les mestres, així que aquesta setmana les podreu veure. 

Webiografia

https://es.wikipedia.org/wiki/Confucio

Fase 4: La valoració

Arribats aquest punt volia compartir amb vosaltres la pauta d'avaluació que els hi he ofert a les meves companyes, tant tutores com la psicòloga de l'escola, per tal de poder fer el recull final de les valoracions de les meves pràctiques i del projecte portat a terme amb elles i els alumnes.

Pauta de valoració 

Nom:

Aula:

Data: 

QÜESTIONS	SI	NO	Observacions/Valoracions
Des del moment inicial s’ha tingut en comptes les demanes/inquietuds dels professionals implicats (tutora, psicòloga, especialistes...)
S’ha vetllat per una presa de decisions conjunta amb els agents implicats?
La tasca s’ha basat en un treball cooperatiu/col·laboratiu?
Les estratègies utilitzades a l’aula han estat adequades pels infants que mostren dificultats d’inclusió?
Hi hagut un seguiment/orientació al llarg de la posada en pràctica?
S’han portat a terme modificacions/ampliacions en el cas que fos necessari?
Creus que les diferents estratègies de AC/CA (Aprendre a cooperar i cooperar per aprendre i l’emoció de conèixer) han estat una bona eina de reforçament pels alumnes?
Creus que continuaràs aplicant les diferents estratègies en les teves àrees?

Resposta a les qüestions anteriors

En el post anterior em qüestionava: fins a quin punt són creïbles les autoavaluacions?
A mesura que van passant els dies i els mesos i t'insereixes més en aquesta metodologia, m'adono que no és del 100% fiable o creible. En una de les meves activitats als alumnes de primer, per grups s'havien de preparar una història, la que ells volguessin i al final els hi donava una rubrica on havien de posar el nom del grup que havia sortit a explicar, si el to de veu havia estat adequat, si miraven quan explicaven, si se l'havien preparat i com valoraven que ho havien fet.
Amb aquesta activitat m'he donat compte que els infants són molt crítics vers els altres, ja que el nivell d'exigència vers els companys és molt elevat, en pocs casos m'he trobat una valoració de tot perfecte, encara que el grup ho hagin fet d'allò més bé. Però és aquí on m'adono que per a valorar els altres si que fan servir realment l'autocrítica i que apliquen els seus criteris d'avaluació segons el seu parer, però quan s'han d'avaluar ells mateixos la realitat és molt diferent.

La meva fase 3

Durant aquests dies que estic implementant les activitats que vaig dissenyar per portar a terme al meu projecte, dins de les mateixes activitats hi ha un apartat d'autoavaluació, on els alumnes s'avaluen la feina feta. En la majoria de classes al utilitzar un mateix material, marcat per una editorial, els alumnes estan acostumats a autoavaluar-se, però cada cop més m'adono de, fins a quin punt són del tot creïbles aquestes autoavaluacions? Si que és cert que hi ha alumnes que són més autocrítics amb ells i que quan se'ls hi demana que s'avaluïn, realment s'avaluen com es mereixen (dins dels seus vàrems), però i la resta?
D'acord amb tot el que he comentat en publicacions anteriors, em reafirmo una vegada més, i sobre tot a infantil, que s'inclouen a tots els alumnes per un igual, i crec que no ens hem d'oblidar que tots som diferents, uns amb unes capacitats i altres d'altres, però a l'hora de fer les activitats, avaluar, etc. estan tots dins del mateix sac i penso que no hauria de ser així.

Reflexió de la meva pràctica

Hola, hola companyes!!!
Sorry aquests dies per no fer cap post, però estic amb les avaluacions finals i al igual que vosaltres, suposo que també aneu de bòlit.
Dies endarrere vaig deixar-vos amb una imatge o fèia una pregunta oberta. La Eva ja m'ha comentat i algunes amb la meva resposta, més o menys es pot entreveure el que penso, però aquesta setmana aprofitant que ja estic implementant les activitats a les diferents aules i amb els diferents alumnes, volia compartir amb vosaltres la meva reflexió, la qual la relaciono molt amb la última imatge que us vaig penjar.
Cada vegada més ens estem inserint com a escoles innovadores i professionals competents on la nostra formació està basada en la diversitat i la inclusivitat dels alumnes. però aquests dies m'estic adonant que per més que tinguem formacions, que per més que volguem anar més enllà en la inclusivitat no tenim les eines necessàries per a poder fer-ho correctament.
Un dels meus casos en particular, té un trastorn de conducta on a dia d'avui és impossible fer una classe ordinària amb la seva presència, ja que qualsevol cosa l'altera i et trenca el ritme. Des del meu punt de vista, les diferents professionals que passem per aquesta aula no tenim unes pautes clares d'actuació, no tenim una adaptació curricular perquè els de l'EAP no ho han considerat necessari o es desconeix el motiu. Però aleshores jo em pregunto com volem fer una escola inclusiva i creure en la diversitat, quan els principals professionals que hi intervenen no faciliten al professorat la informació adient per a fomentar aquests objectius? La imatge que em va passar la Eva és una gran imatge, on per molt que ens dolgui, és la realitat d'avui en dia a les escoles, volem, crèiem però per a mi no evolucionem.
Us deixo la imatge que crec que és un bon reflex del que he explicat avui.

Ecoles preparades per a tothom???

Seguint amb la línia d'escola inclusiva i relacionant un post del blog de la Eli Illa que he trobat molt interessant, copio adreça: https://elillagarciapractiques.blogspot.com.es/2017/11/usees.html,
us adjunto una imatge d'aquestes que m'agraden a mi de Tonucci, on ens fa reflexionar, realment les escoles estan preparades per a tothom?

Tonucci, F. (2007). Frato. 40 anys amb ulls d’infant. Colecció Micro-Macro Referències. Editorial GRAÓ, Barcelona.

Quin paper desenvolupen els psicopedagogs davant aquestes dificultats que ens trobem a les escoles? 

Demà la meva opinió....Penseu-hi...

Resposta a la meva pregunta: realment som escola inclusiva?

Dies endarrere vaig fer un post on deixava a l'aire la qüestió de si som verdaderament escola inclusiva. He de dir com a professional de l'educació, tot i els nostres esforços, per a superar-nos diàriament i normalitzar aquest concepte dins de les aules, avui en dia és molt difícil. En el meu cas penso que com a tutora d'EI no se'ns faciliten les eines necessàries per a dur a terme aquest concepte, així com tampoc, disposem de temps lliure per a poder aplicar-nos en aquests temes. 

Des del meu projecte si que es cert que totes les activitats que estic duent a terme, tenen en compte, o parteixen de la inclusivitat, però realment m'adono que tot i el meu propòsit, sé que els alumnes no són conscients del perquè i el què d'aquestes activitats. 

Des del meu punt de vista penso que la majoria de professionals deveu estar en la mateixa situació que jo, que se'ns demana certa feina paral·lela a aquesta temàtica tant important, i no li donem la suficient importància que se li hauria de donar. 

A l'article que vaig compartir, l'escola havien creat una sèrie d'activitats per a donar a conèixer el concepte així com poder entendre el perquè d'això. Penso que estaria molt bé fomentar-ho a totes les escoles així com que no és quedés en una simple paraula i poder anar més enllà en aquest GRAN concepte, "INCLUSIVITAT".